MENJAR POESIA
Per les comissures de la boca em cau tinta.
No hi ha ningú que sigui tan feliç com jo.
He menjat poesia.
La bibliotecària no s’ho pot creure.
Té els ulls tristos
I camina amb les mans a les butxaques.
Els poemes han desaparegut.
Hi ha poca llum.
Els gossos pugen des del soterrani.
Els fan voltes els globus oculars,
Cremen com el rostoll les seves potes rosses.
La pobra bibliotecària pica de peus i plora.
No entèn res.
Quan m’agenollo i li llepo la mà,
Fa un xiscle.
Sóc un home nou.
Li grunyo i bordo.
Irrompo jovial dins la foscor llibresca.
Mark Strand
[traducció de Joan Todó]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada