Obsessions inevitables
et fan el borni que camina
conscient de cada mal pas.
Equilibris
més enllà dels mars interiors
dels carrers sords
dels horitzons de l’home.
T’hi va tot
t’hi va la vida.
T’arribarà a caldre bastó
o marxaràs sense pròlegs?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada