Ho explico a l’espectre del mirall.
Li dic:
un saber dispers
d’atzars i recerca
mai no s’atura.
Ferm com l’antena
ho busco tot amb l’emoció
de saber que no hi ha final
que els referents plouen
que a tots els subratllats
el grafit parla
multidireccional.
Connecto borns
espurnes amplificades
tot jo camps elèctrics
pastures catòdiques.
Precs hertzians
al pont de comandament
dels meus ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada