Traspues ganivets gastats.
Te’n faràs de nous
tallaran més
forjats amb això del món.
Hi ha però també per sort
certa distància,
la pedra seca de l’oblit d’oblidar.
Monumentals estructures
que criden:
jo de tu no ho faria
foraster.
Com un western gastat
on la veu és praderia
i els homes sols
beuen bourbon per treure’s bales
sota barrets suats de por.
Murs.
Terrats d’hectàrees
antenes fins a gastar els ulls.
He volgut captar la llum
a parets i finestres
he volgut desar la son.
Emmatinar-me i ser diumenge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada