Avui a l'O.r.i.n.a.l., recital homenatge al Carles Hac Mor amb poemes, dissertacions, accions, silencis...
Per a l’ocasió recitaré un poema que he fet, com en altres
ocasions, manllevant paraules del poeta. En aquest cas, les paraules d’Hac Mor
que he emprat provenen d’una conversa amb el poeta i editor Toni
Clapés per a la revista Barcelonareview l’any 2002). Diu així:
Escric per despensar
Serà com si enraonéssim:
tothom és artista (i
poeta)
i tot és art.
Sí, hi ha erotisme
el gust, el plaer,
posar en comptes d’elevar.
M’agrada escriure com el
pa que menjo.
L’humor poca-solta em ve
de Lleida.
El futur és un perill per
al present.
La raó és una nosa.
La llibertat és vida.
Cap a un costat
cap a un altre
cap amunt
cap avall,
ningú no té res a dir a
ningú,
tot va a parar a
l’escriptura:
els arcaismes
la llibertat
l’obra nova
les vies que s’obren
el pedestal
les tietes mestretites
les escales...
Què més puc demanar?
Jo sóc el meu lector.
Un poema
però també un autobús,
un vídeo
una sabata
una acció
un paisatge
un recital
una conversa
les imatges de la
televisió
la modèstia
qualsevol altra cosa.
La indisciplina és bona si
no esdevé un clixé.
Em passa com a tothom.
Darrera
intervenció de Carles Hac Mor a l’Horiginal
(28.01.2015, foto del blog de l’O.r.i.n.a.l.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada