04 de març 2016

Mirada transtitànica


«Coneixedor de tot aquest impactant comareig, el constructor va pensar que allà on havien fracassat els seus científics beatíssims, amb tota la seva ciència i amb tota la tecnologia a l’abast, potser la nena aranya, armada de totes aquelles tècniques esotèriques, triomfaria.  Per això va decidir convidar-la a la torre per tal que li pogués proporcionar la seva benemèrita ajuda en tots els interessos que l’obsedien. Sobretot un, ja ho saps: el de tenir un hereu. Va enviar els seus emissaris, i ells li varem portar aquella espasmòdica deformitat sacramental. En veure aquella tremenda mirada transtitànica, va sentir la massa infinitesimal de tots els forats negres inflant-lo d’astorament, grandesa i meravella. Com si recordés una calentor, una fortuna, perdudes mil·lenis enrere, recuperades amb un sobtat xoc procliu a l’astorament absolut, havent superat la fator dels astres i dels astrolàmens. Encisat per les seves excel·lències, i excitat per aquelles mil potes folgades –d’un desenfrenament insectívol a l’hora d’adoptar les postures sensuals més grandiloqüents- que s’acostaven de ple, es va enamorar d’ella. O, millor dit, com si un amor infinit que duia dormint a dins hagués redespertat de cop. Llavors va ser quan l’amo del món va coronar la nena aranya com la seva amant fundacional, la gran madona venèria, indomable matriarca omnipotent de la ciutat.»

Jaume C. Pons Alorda, Faula