«Coneixedor de tot aquest impactant comareig, el constructor
va pensar que allà on havien fracassat els seus científics beatíssims, amb tota
la seva ciència i amb tota la tecnologia a l’abast, potser la nena aranya,
armada de totes aquelles tècniques esotèriques, triomfaria. Per això va decidir convidar-la a la torre
per tal que li pogués proporcionar la seva benemèrita ajuda en tots els
interessos que l’obsedien. Sobretot un, ja ho saps: el de tenir un hereu. Va
enviar els seus emissaris, i ells li varem portar aquella espasmòdica
deformitat sacramental. En veure aquella tremenda mirada transtitànica, va
sentir la massa infinitesimal de tots els forats negres inflant-lo
d’astorament, grandesa i meravella. Com si recordés una calentor, una fortuna,
perdudes mil·lenis enrere, recuperades amb un sobtat xoc procliu a l’astorament
absolut, havent superat la fator dels astres i dels astrolàmens. Encisat per
les seves excel·lències, i excitat per aquelles mil potes folgades –d’un
desenfrenament insectívol a l’hora d’adoptar les postures sensuals més
grandiloqüents- que s’acostaven de ple, es va enamorar d’ella. O, millor dit,
com si un amor infinit que duia dormint a dins hagués redespertat de cop.
Llavors va ser quan l’amo del món va coronar la nena aranya com la seva amant
fundacional, la gran madona venèria, indomable matriarca omnipotent de la
ciutat.»
Jaume C. Pons Alorda, Faula
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada