GOS
Vaig canviar l’udol i l’emboscada
per un tarannà dòcil, indolent;
vaig abdicar d’un cor de llop salvatge
per jeure al bol de la seguretat.
En recompensa, sé que em vau estimar.
Jo encara us lleparia
les mans, els peus, la cara,
el furor vertebral del vostre cos.
No vull que passeu pena en recordar-me,
però no us avergonyiu si de vegades
ploreu pels qui no hi són.
Quin gran luxe és ser feble quan s’ha nascut potent,
aprendre a renunciar, a rebaixar l’esperit,
a triomfar deixant que el domador somrigui!
La derrota sovint és la victòria.
Deixa’t guanyar:
els llops la passen magra.
Eduard Sanahuja, Sang barata
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada