Ara que et saps
Ara,
que finalment has arribat
a
aquella edat que anomenen madura,
que
t’has tornat sorrut i impertinent
i
murri, que t’estimes poc o massa
segons
d’on bufi el vent; ara que et saps
sensat
i descregut i escèptic, fóra
potser
el moment de donar-te un respir
i
assaborir pausadament la vida:
Siguis
atent als plaers més petits,
no
et requi el temps ni et neguitegi l’esma
i
per si un cas –i si prou et convé-
busca
l’ofici d’una dama experta.
Ara,
que has arribat a aquella edat
que
diuen que és assenyada i madura.
Carles M. Sanuy, Les ciutats i els homes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada