Nadius

DEL TARANNÀ DELS NADIUS

Passen els dies empenyent

els anys. Hi ha visitants que parlen

dels nadius com de gent calmada

i són els que varen confondre

amb abúlia i indolència

la contenció necessària

per sobreviure en aquesta illa.

Els illencs es contenen sempre;

es posen plets i se saluden.

És necessari ser educat;

curós amb els detalls petits,

si no, en un espai tan migrat,

s’anirien matant entre ells.

Acabarien abocats

a l’extinció inevitable.

Josep Lluís Aguiló, Banderes dins la mar