APÈNDIX
Amb esvorancs de llum
domo la nit. El temps
ha pres, camí d’enlloc,
l’incert destí de l’home.
Ara sóc (lluna nova)
el martell de l’instant
que repica la pedra.
Les arrels de l’oblit
allitant la memòria.
L’horitzó presoner
a la xarxa dels ulls.
Josep-Ramon Bach, Trànsfuga de la llum a L’INSTINT,
Obra poètica 1962-1993
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada