CONCERT D’ACORDIÓ
Arrosseguen
sons del tròpic
les
exòtiques cadències.
Primer
terme de velluts
amb
sang de tardes enceses.
En
escenaris llunyans,
el
triomf de les perverses
complaents
de serpent
sobre
coixins de flors verges.
Acordió
mariner,
amb
sal d’onades i veles.
Dibuixen
les notes vils
un
aiguafort de taverna
i
donen, pel llavi eixut,
consells
daurats de cervesa.
Suavitats
decadents
del
plor i la ferida tendra.
Policromia
d’embruix
darrera
platges desertes
(platges
que hauran escoltat
càlids
secrets de sirenes).
S’allargassen
els laments
emperesits.
Volen perdre’s
entre
la boira dels ports
on
hi ha dones que no es venen.
David Sanahuja, Obra poètica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada