Tobogan

El temps et fa baixar el seu tobogan

amb jocs de simulacre d’emergència

i llisques per la llera de la sang

irreflexivament, amb imprudència.

I a mida que això baixa et vas fent gran,

amb camaraderia i controvèrsia,

i el cos se t’accelera, lubricant,

o el fregament refrena aquesta inèrcia.

I avall vas descendint, en un passeig,

sense descarrilar, sense mareig,

endut pel remolí, lluint somriure.

I quan hi ha el gir més brusc o el rost més fort,

gaudeix amb esport el risc de mort

perquè és temptar els perills el que et fa viure.

Josep Pedrals, Els límits del Quim Porta