Autoretrat
amb grua de fons
I
Pretenies
l’isolament del marbre.
Potser sí
que va caldre perdre’s
remar al
desert
haver cregut
en geranis morts.
Com podies
saber
que les
barricades del cervell
resistirien
els embats
de
l’artilleria del fang.
Que podies
tornar al camí.
Com.
II
Et vas
perdre
en el perfil
egipci de la inèrcia.
Les coses
eren
successió sense demora,
epilèptica
peresa.
La carn
enllaunada es podria.
Vas
qüestionar la piràmide
vas saber
que tota
bellesa és pensament,
instint.
Lluny de
cridar el salt
vas invocar
el luxe
del temps
desfilat
a la
sobretaula eterna
amb tu
mateix.
Binocles de saurí (Inèdit)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada