DEIXEU-ME
VIURE
Deixeu-me
viure vull tocar
un
cop més la pell rugosa
del
mateix amor.
No,
no és així, exactament
d’una
altra manera, a la distància
de
l’error inseparable, que és
algú
més, l’altre i no
la
presència.
Viure
ara o repetir
tantes
vegades com calgui
la
paraula i prou, i dir-ho
i
caure estès damunt
un
tou feliç de mares i mares.
Màrius
Sampere,
Dèmens
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada