A més, el cementiri ofereix vistes al metro elevat que duu a Coney Island, un dels meus destins favorits, sobretot a l’hivern, quan la solitud del mar i la sorra em recorda aquella aigua primerenca que era rebedor del mar obert, al port de Barcelona, prop de l’estàtua de Colom. Mirava cap allà on assenyalava el dit de Colom. Imaginava Amèrica. Més enllà, Amèrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada