ara
digues ‘aigua’
amb la solemnitat
del
ritus
com qui pronunciés
el
nom prohibit d’un déu atàvic
i
en fer-ho convoqués la fúria
acumulada
al llarg dels anys
digues
aigua
i negui la veu els camins
i
les dreceres
els marges que
constrenyen
la
vastitud sencera del paisatge.
Carles M.
Sanuy,
La condició lítia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada