Com no podia
ser d’altra manera, l’enorme èxit del projecte Poeta
Resident a La Inexplicable ha passat completament desapercebut. Com diu
el gran poeta Josep Palàcios,
«Cap flor de glòria no
hem de guanyar en aquesta batalla:
sols la bellesa de ser
supremament derrotats.»
I és des
d’aquesta perspectiva gloriosament suïcida que emprenem de nou el gest del salt
al buit, d’un buit ple de barri de Sants, d’un buit folrat de tossuderia imbatible,
per anar a parar al mateix epicentre de sempre: els llibres, la poesia, les
paraules fent surf a l’obaga d’aquesta Terra condemnada.
És des
d’aquest penya-segat on el megàfon s’esgargamella
i proclama que no vol aixecar cap famèlica legió, que abomina de qualsevol cosa
que s’assembli remotament a res col·lectiu, a cap intent fastigós de gregarisme
execrable.
És des
d’aquesta llibreria amb soterrani i refugi des d’on creixerà inexorablement el
crit indòmit de la individualitat. De la sagrada acràcia creativa. Perquè només
sabent-nos sols podrem deixar de ser orfes.
I per això
exhumarem poesia d’on no n’hi havia. Aquest serà el miracle, molt més important
que el dels pans i els peixos. A anys llum de fer pans de les pedres. Perquè
qui ho vulgui podrà ser posseïdor de la bomba que fa esclatar narracions per fer-ne
cràters de poemes.
Exhumació o
mort!
I DESPRÉS...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada