Nèmesi
No s’ho val
tret que
sigui a llarg termini.
Quan no
recordes
allò que et
va ferir.
Només el
dolor.
T’acostes
primitiu
la bava et
raja
sents
esquerdes
al cruixir
dels dits.
Però et
lligues l’ànsia.
Cal que el
ganivet sigui tranquil
i vols ser
digne del forjat.
T’acostes.
Somrius.
A
l’encaixada
a cau
d’orella
recites
l’odi.
Esventres.
Deixes
enrere
la cascada
de sopa
de sang i
budells.
La gent
xiscla
i corres
vers la nit
amb els ulls
molt oberts
entre
rialles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada