El meu pensament no és civilitzat
malgrat haver mamat de la llamborda
i ser orfe de qualsevol costum pairal
apamar el flux neural no m’emociona.
El meu pensament va per carrers estranys
de rètols i neons interminables
les antenes miren amunt i els miralls
són reflex transparent d’aquest meu marge.
El meu pensament es contradiu constant
és un cabdell nuat per la memòria
un satèl•lit orbitant en espiral
un planeta de rel aleatòria.
El meu pensament ha estat sempre fermat
a l’implosió fractal de la paraula.
Paret de maó que abraces el terrat
pont de comandament de les ànsies.
2 comentaris:
Joan, no sés si ja ho has vist, però et deixo un enllaç de participació a un concurs de fotografia homenatge a Brangulí per si vols participar amb alguna de les teves fotografies.. per si el teu pensament vol passar per allà..:)
http://www.brangulivaseraqui.com/info/
Moltes gràcies Lolita!
Publica un comentari a l'entrada