L’escrit número 1000 fa aparició
l’atzar és el que té, fa el que li rota
el número no té més emoció
que’l d’afegir un dígit idiota.
Per què doncs faig això sense raons?
Per què aquest artifici innecessari?
Per fer palesa la contradicció
i mostrar un histrionisme pamfletari?
Pútrid, simple recurs d’afectació
pirotècnia, enganyifa, estratagema.
Odio tant els números rodons
que el 1000 em va molt bé per fer-ne tema.
I ara a cagar, no vull parlar-ne més
el 1000 és mort i tinc coses a fer.
2 comentaris:
prefereixo felicitar-te avui trobo que demà el número encara serà més rodó...1001!
diguem-ne que siguin números rodons, punxeguts o romans.. és un gust poder llegir-te!
Moltes gràcies Lolita. Espero seguir encara molts posts més i fer un altre sonet a l'anglesa quan arribi el 2000.
Abraçada!
Publica un comentari a l'entrada