ACTA
Nous
exigeons tout de rien
L'exception
devient banale
Paul
Eluard
Perquè he viscut a l'abisme
em diuen foraster.
Quatre duros, una barca,
uns mapes, uns ocells
i la llum blanca de l'alba,
i la lilor del sol ponent,
unes herbes per fer cura,
una mica d'aiguardent
i una pissarra menuda
amb un missatge-balança:
Quan el poeta avança
la poesia recula.
Per això sorgeix l'autisme.
Eduard Carmona,
al recull Càpsula
2 comentaris:
forasters..
paraula clau.
no el coneixia, m'agrada en Carmona!
Sí, a mi sempre m'ha agradat la paraula. Quan era petit m'agradava perquè sortia molt als westerns "Qué quieres, forastero?". Més tard vaig descobrir que els mallorquins diuen "forasters" als peninsulars (als catalans ens diuen catalans). En tot cas, el sentiment de ser foraster de tot arreu sempre ha estat en mi. En fi...
Publica un comentari a l'entrada