Aquí els sorolls amb rerefons d’oreneta
em diuen que no puc estar mai sol
que sóc tants i hi ha tanta lletra...
(malgrat tot certa buidor
rovell de mandra
d’alguns dies
d’estar
sol).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada