Torno a paisatges oblidats
a recordar carrers grisos d’història
amb dents plenes d’ullals
excavo valent solcs de memòria.
La maniobra aixeca tels de boira
impossibles d’escampar
se m’omple de fang i temps la gola
en un interminable enrogallar.
Aquestes rases han de fer-se
només de tant en tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada