Certs moments d’horitzó dels 80
d’una nit que em van tirar unes cartes.
Eren de pòquer i van encertar tot el contrari.
Estava perdut.
Estava sol.
Em tremolava el món.
Cartes d’una rossa borratxa
ungles vermelles
i després baixar caminant al barri
devorant travessies
creuant sempre en vermell.
L’anatomia de les coses
era un ramat de substàncies
era els taxis que no pensava agafar
era el darrer quinto
al bar dels escombriaires.
Buscant la nit eterna
de la reina de diamants.
2 comentaris:
tantes coses que han predit les cartes.., i tants projectes i desitjos que resten en algun lloc incert de l'univers a l'espera .. a l'espera de qui sap què..
l'espera que desespera!
Millor aprendre esperanto!
Publica un comentari a l'entrada