Del tòpic del far en sé els fonaments
i també dels significats de la lluna.
El fèrtil delta
el vòmit de tots els poetes
té la vida incerta del krill
l’efímera llengua del foc
i crema.
Les cendres no s’acaben mai de fer pols.
S’aferren a un cigarret
a cementiris, biblioteques.
Tornen a parir el riu més vell
en cada vol.
L’absurda roda.
Tot això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada