El bon vers no afeixuga ni
dóna maldecap.
Si no hi trobes sentit o veus com se t’esfumen
algunes parts d’un mot, no en culpis el cerumen
o la dicció afeblida per un esparadrap.
Si no hi trobes sentit o veus com se t’esfumen
algunes parts d’un mot, no en culpis el cerumen
o la dicció afeblida per un esparadrap.
Si algun poeta parla d’un
be i un baobab
i tu entens colinap, notaràs que consumen,
tots els significats, l’equívoc energumen,
i amb lògiques absurdes et lliguen tots els caps:
i tu entens colinap, notaràs que consumen,
tots els significats, l’equívoc energumen,
i amb lògiques absurdes et lliguen tots els caps:
El baobab i el be quallen
com llet de burra
al nou context fonètic que tu t’hi has empescat;
la música que en treus, no és un repic de surra
al cul del ver poema, n’és el nou entrellat,
és l’onomatopeia del teu propi relat,
un tros de veritat. Hip, hip… Hurra!
al nou context fonètic que tu t’hi has empescat;
la música que en treus, no és un repic de surra
al cul del ver poema, n’és el nou entrellat,
és l’onomatopeia del teu propi relat,
un tros de veritat. Hip, hip… Hurra!
Josep Pedrals, El Ben Sonat
(emès a Catalunya Ràdio en el programa La Tribu el 19.09.2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada