Crisi
edificis en construcció abandonats
grues vídues.
Ciment mort fent ombra.
Atmosfera de gàbia de rovell.
La ciutat es
transforma en alenades
d’uns pulmons cansats
de puta veterana
amb l’entrecuix ple de novel·les.
Ulls plens de cendra
tantsemenfotisme èpic
en rastres de rímel etern.
Entre els genolls
la distància justa
i en aquells ulls
tota la història de la carn
de la misèria
que brolla de l’escot
i il·lumina desesperada
el camí erm de la ciutat trampa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada