Els fanals espatllats
omplen de nit la nit
la fan espessa;
les carrosseries
molles de pa, recurs antic.
Només un gat juga
ulls resplendents
amb les restes d’un colom.
el seu risc. No el miro gaire.
No em vull espantar amb la seva por.
2 comentaris:
la por i la foscor s'encomanen
i si només fos això...
Publica un comentari a l'entrada