Remor de fons
d’on viu el plànol.
On són els constructors?
i els habitants?
On el seu record?
Què se’n fa de totes les vides
més enllà de colgar el sot?
La ciutat és del parer
d’escopir a la claveguera
tots els morts
en agres glops.
Aquest és un dels capricis
del déu embriac del maó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada