No volies, però he pagat i ets a casa.
No volies, prô ara és meu tot el teu cos.
Libidinós, grapejant-te amb la mirada
i amb els dits t’he passejat tots els racons.
Immòbil de tant terror t’has deixat fer.
No val la pena que oposis resistència.
La carn tan rosa, el teu vestit vermell,
la meva boca es fa aigua amb ta turgència.
Sense pressa faig treballar el ganivet
i et separo el cap del cos sense manies
com xarrupo els teus fluids amb gran plaer
- per a la teva carn faré servir forquilla -.
Les altres esperaran pacients la tanda
però avui has estat la primera. Gamba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada