I de cop el verd em colga.
Verd acotat
amb murs de pedra seca
margers van fent el laberint
espai domesticat
esquelles
cants de gall.
El verd em colga
però hi ha la pedra seca
la del marge
que em parla mineral
d’allò de ser d’enlloc.
Sempre presoner d’un paisatge.
I al final l’udol d’un gos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada