Quan el silenci obliga la mirada
quan no escoltes
i només esperes el teu torn.
Quan el jo plana amb ales B52
quan no dorms
i només esperes el teu torn.
Quan el mirall és forquilla
quan et mires
i només esperes el teu torn.
Quan les possessions rampoina
quan s’apilen
i només esperes el teu torn.
Quan ningú no fa la llista
quan morir-se
i només esperes el teu torn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada