Les fortificacions de la voluntat
l’obstinada conxorxa de les anòmies cactus
tot el palangre de viure.
Imagina’l tot
posat a una capsa de ferro
sota el llit
permeable als somnis de la carn
ignífuga a l’oblit.
Mira’n la tapa
els solcs de les ungles de totes les ràbies
el rovell de la fel.
Mai cap castell ha durat tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada