Obriu-me
que m’entri de verdor una alenada
que tingui llum de barques i pinar,
i el sol em transparenti el joc de l’aigua.
Carritxeres de sol. El mar dibuixa
blancors i morenors de les terrasses,
que guaiten, sota una ombrel·la verda,
a la fira de llum, il·luminades.
Dormides xarxes fosques pels murs blancs:
el sol hi juga, aranya entre les malles.
Tot dorm un somni verd; només el sol
llança una pluja d’or als pits de Dànae.
Un molí d’alegria tenc al cor...
Moliners, moliners d’aigua salada:
pel caló del meu cos, lent, hi desfila
un horabaixa mariner del Carme.
Blai Bonet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada