M’obro una rasa enmig del nom
i cremo en blanc cap a tu amb fum
de saliva i d’extinció. Suo resina
al llavi de cada infinit i de cada
paraula que ara m’oblida abans
d’arribar-te. Llavors, et sóc la tarda
i la paret, la cendra entre les dents,
la boca encesa: aquest paisatge
que s’ordena assolat per esperar.
Joan Duran i Ferrer,
segon poema del Tríptic a Youkali (a Matèria Fosca)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada