He anat fent la vida
amb temps robat al temps.
Lladre som i res tenc a les mans.
Perquè el temps no és res
i res és justament això que escric,
que escric per no morir-me tant,
per no morir-me tant.
Antonina Canyelles,
Nus baixant una escala
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada