Aquesta ciutat,
mapa del silenci negat
amb la mentida dels jardins,
serà sempre orella pou
on aboco paraules
amb galleda de despulles.
I no sabré quin edifici
devorarà el meu
quines ombres
quins amunts
sepultaran les parets
que m’emboliquen.
La runa mai no serà sorra
l’amor potser només serà passat
i els rodals vetllaran la mutació
amb els olímpics rastres de la por.
Falciots em dibuixen els interrogants
jo els miro amb foc als ulls
i reboto pinball en un joc sense sortida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada