S’amaren els vidres
nostàlgia immensa
riu de llàgrimes
finestra
rellisca avall tot
quietament
rodó com el gat
a l’estora
ara els grans vents
avancen
sense remor
pel camí de plomes
S’adorm el cor
i els cristalls xops
les lentes gotes
com s’abalteix
el món
Anna Dodas, El volcà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada