29 de juliol 2016

Casa


LA CASA

Vull fer-me una casa
com més lluny millor de tots els llocs
que conec.

Com més lluny millor de la muntanya
d’on surten esquirols cada matí
com apòstols d’un rellotge
terriblement ingenu.

Que no sigui tampoc a la vora
d’aquell cansament blanc
d’on podria veure per cada finestra
una escata esmaltada.

Conec també els subterfugis
del camp.
Què se’n pot esperar
si de nit deixa que l’herba i el blat
ens creixin per costelles, per temples?

M’avorriria tant arreu
que no podria penjar quadres
a les parets,
la porta, la trobaria massa coneguda
i m’agafarien ganes de marxar.

Tant de bo pogués bastir-me una casa
com més lluny millor
de mí!

Marin Sorescu, Per entre els dies [versió de Corina Oproae i Xavier Montoliu Pauli]