La desmemòria com a font de la ignorància

“Lluny de caure en sentimentalismes nostàlgics, en reivindicacions filoarqueològiques o de vendre arcàdies sobre idíl·lics "temps passats", no cal ser clarivident per adonar-se que el nostre present viu instal·lat en un procés creixent de trivialització i vacuïtat, conseqüència d’una agreujada desmemòria i amnèsia històrica. Els anomenats "temps líquids" de Bauman, "l’era del buit" o "l’imperi de l’efímer" de Lipovetsky. Una realitat que, sota les diatribes d’un progressisme ingenu i acomplexat, ha volgut imposar una modernitat a costa del passat, reaccionària, antitradicional, basada en l’oblit i el rebuig, en l’assimilació d’allò antic com a caduc, i en l’encimbellament de la immediatesa, l’espontaneïtat i la facilitat com a principis rectors”.

Ovidi Cobacho Closa, De la ignorància: la metàstiasi de l’art actual (núm. 16 –desembre 2009- de la revista manresana Q_Creació Artística i Patrimoni Cultural)