31 de març 2010

Me'n recordo


en homenatge al gran Georges Perec i al seu “Je me suviens
Ara que ja podem dir que la televisió analògica és història, he fet memòria dels meus primers records televisius, allà per la segona meitat dels seixanta del segle passat.

Recordo la fascinació quan veia una tele a un aparador. És una evocació en blanc i negre pur, com si la llum d’aquells primigenis aparells hagués impregnat tot el record.

Recordo (o m’han fet recordar, que és la mateixa cosa) que quan el pare arribava de la feina li demanava a crits, pel forat de l’escala, aferrat als barrots de ferro de la barana, una germana o una tele. La meva vergonyosa modèstia m’impedia demanar alhora totes dues coses.

Recordo que va entrar a casa la tele abans que la germana. Marca Lavis, d’alta tecnologia, doncs estava preparada per rebre UHF, el segon canal aparegut el 1966 (l’actual La 2, i que inevitablement es pronunciava uatxeefe).

Recordo que va ocupar un lloc preeminent a la galeria des d’on ara escric, coronada amb una antena de banyes, davant de la taula folrada amb Ironfix de ratlles verdes i blanques. Llavors a casa no hi havia sofà.

Recordo que vaig veure (no sé si en directe o diferit) l’arribada de l’home a la Lluna l’any 1969. Em veig mirant captivat, alternativament, dues llunes que eren la mateixa; la del cel pel finestral de galeria i l’altra, tan propera, a la pantalla.

Recordo un vespre que es va declarar un incendi al costat mateix de casa i que el pare la va tapar amb una flassada i que amb la mare vam anar tots tres (jo a coll) al terrat. Jo també estava tapat amb una manta, com la tele.

Recordo El Virginiano, Bonanza, Jim West, Ironside i Hawai 5.0. Telesèries doblades amb un castellà estrany (el denominat español neutro). Recordo una frase d’aquesta darrera: “Pásame los binoculares, McGarrett”.

Recordo que el pare va fotografiar la tele i en va fer un collage. Primer va retallar la zona de la pantalla i darrere hi va enganxar una foto de tots quatre. Per fi hi havia junts en una mateixa foto la tele i la germana.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

com diuen els simpson, "a tele, que todo lo da y nada nos pide"

@nuriaiceta ha dit...

L'Avenç acaba de publicar el llibre "Me'n recordo", de Joe Brainard (amb traducció de Màrius Serra), que va inspirar Georges Perec per el seu "Je me souviens". Podeu saber-ne més aquí: http://www.lavenc.com/index.php/cat/llibres_l_avenc/els_llibres_de_l_avenc/me_n_recordo

Joan Vigó ha dit...

1000 gràcies per la informació, Núria.