Vells amics retrobats
Temps al damunt sota la pluja densa
Ens assemblem a un record
proclamem la mentida dels miralls
el pretèrit comú
l’antiga aspror dels edificis
Potser perquè tornem a escoltar-nos
des d’una vida encara breu
mentre plou memòria
i s’omplen pous de llast de temps
2 comentaris:
plou i plou i plou... memòria!
Joan, ja saps que una sempre es repeteix...una vegada més.. trobo que és un poema molt i molt i molt bell..
I a mi m'agrada escoltar-ho SEMPRE! Gràcies Lolita
Publica un comentari a l'entrada