Quan vaig a dormir em plau l’estabornida
manera tova d’anar agafant el son
quan somni i pensament s’entortolliguen
i no sé si penso, somio o faig el mort.
M’agrada assaborir semi inconscient
el ramat d’idees que envaeixen
el meu cervell, sempre amatent
a fixar-se en imatges i tenebres.
Poc abans de fer l’últim cop de cap
abans de caure lluny, terra d’absències,
m’agrada encara percebre algun soroll:
una sirena, un autobús, un miol,
o els tossuts gemecs de la veïna
que carda com si s’acabés el món.
2 comentaris:
M'agrada! M'identifico amb el meu adormir-me, però no comparteixo el plaer de percebre algun soroll just abans d'agafar el son... a mi em destorba i em reactiva!
Ptó
Gràcies Tere! A mi els sorolls m'agraden perquè s'endinsen en l'inconscient i a vegades formen part del primer somni...
Publica un comentari a l'entrada