REMINISCÈNCIES
Mirem els núvols
i diem que semblen ramats
d’ovelles.
Ens esfereïm quan veiem el llop
al llibre de naturals.
Altres cops ens vénen unes ganes
tan fortes
d’anar a la muntanya
que veiem com comença a créixer
l’herba atapeïda
sobre els escriptoris.
Són pensaments que ens continuen
arribant
a la nostra antiga adreça
perquè cadascú de nosaltres és
el pastor que ha perdut les
ovelles
al subconscient.
Marin Sorescu, Per entre els
dies [versió de Corina Oproae i Xavier Montoliu Pauli]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada