22 d’octubre 2012

Bones notícies i un poema jugat



El passat dilluns 15, a l’Horiginal, es va presentar la nova editorial Males Herbes. Per tant, una bona notícia. Els de Les Males Herbes segueixen mantenint el seu blog i el fanzine, on tinc el privilegi de col·laborar, i ara han iniciat aquesta valenta aventura. Els hi desitjo tota la sort.

Si l’aparició d’una nova editorial en català sempre és bo, que en sigui una que comença editant Bressol de gat d’en Kurt Vonnegut és ja un festival d’optimisme. És un dels meus llibres de capçalera i ara tinc a la meva modesta biblioteca la primera edició que es va fer de la novel·la en castellà (Anagrama, 1988) al costat de la primera edició catalana amb l’acurada traducció d’en Martí Sales.

Tantes emocions havien d’anar a parar a alguna banda. Per això em vaig inventar un joc literari inspirat en els que feien els membres d’Oulipo, presents en diverses entrades d’aquest blog.

Jugant oulipucianament (com es juga al bressol de gat, a la xarranca o a veure animals als núvols) vaig adonar-me d’una casualitat numèrica que m’anava com anell al dit. Si dividim el número de pàgines que ocupa realment la novel·la (198) pel número de novel·les que ha escrit en Vonnegut segons la Wikipedia (14), el número resultant és 14,14.

Llavors vaig decidir anar saltant les pàgines de la novel·la de 14 en 14 (14, 28, 42, 54...) i triar una frase de cadascuna. Aquestes frases, per l'ordre que s'han triat, formen ara un poema de 14 versos. Un homenatge a en Kurt Vonnegut, a Les Males Herbes, a en Martí Sales i, sobretot, a en Bokonon (llegiu la novel·la per saber-ne més, d’en Bokonon i el bokononisme).

I la cosa ha quedat així:

El bressol del gat

Fos com fos, estava jugant a la catifa
com fantasmes cridaners a l’aiguaneu
com un corcó ben educat
embolicat amb aquella nana russa.

Si algú fes una llista, es quedaria de pedra
com si la copa no pogués ser més adequada.

Tenia a veure amb una ballarina
que si esperava prou temps
a l’ampit de la finestra
la seva vida sorollosa
s’estimbava cent vuitanta metres avall.

Em va fer una abraçada perfumada.

L’última cosa que vam fer va ser posar
unes ganes estúpides i cinematogràfiques de pujar al cim.




2 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

felicitats per la part que et toca!
no he llegit mai en Kurt Vonnegut, ho hauré de fer..
i el vers només fa que demostrar de nou que l'atzar és un gran poeta..:)

Joan Vigó ha dit...

Doncs si no has llegit Vonnegut, Lolita, el millor és que comencis per aquesta assequible edició en català.

I no deixis de llegir per res del món "Matadero 5". Una novel·la magnífica i emocionant. Un dels millors al·legats pacifistes que he llegit.