El propòsit s’enfila
em fa branques de filferro
aquí dins.
Sé massa bé que certes debilitats
pesen massa.
Que en el fons no hi fa res.
Una baula més
al món a destemps
de la meva pluja.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
molt gràfic.. els propòsits com a branques de filferro dins nostre..
l'altre dia llegia en un blog,(no sé si recordaré exactament la cita, segur que no) venia a dir que si els propòsits van guiats pels desitjos tot va bé, però quan són els propòsits els que acaben manant els nostres desitjos, fotuda l'hemus!
Sí Lolita, malament quan un propòsit esdevé obligació. Llavors només ens queda el plaer judeocristià de no fer els deures.
Publica un comentari a l'entrada