nius d’escuma
Menjaves com els peixos
dins la peixera de l’ull,
l’estómac de sucre, l’armari
on la roba es desfila com devorada
i l’únic temps real
és la fam dels insectes.
T’empassaves l’aigua
i eixamplaves l’habitacle del buit.
Entre vidres la vida era una esfera,
el niu que digereix la imatge
dels homes fent-se un lloc
entre la gana dels altres.
Joan Duran i Ferrer,
Paisatge convencional
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada