mastego les paraules dels libres
que tinc a prop.
amics que van i vénen
dels llocs més impensables.
m’agraden les paraules
que afalaguen,
i estimo les més àcides,
tions de foc que encenen
respostes a silencis mal covats,
i tant se val què diguin. m’acompanyen.
i ho sé per mi,
per mi que estimo els llibres,
pels temps que oblido,
pels amics que enyoro.
Francesc Garriga
Barata, Swing
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada