Al fons del got
hi ha la perduda avinguda
on torno
quan el somni em ressuscita
en pisos i carrers que no conec.
Els semàfors s’espatllen
per fer-me l’ullet
per dir-me que sóc tot sol
enmig dels carrers deserts
on remunto façanes
per veure a les finestres
cossos que no em veuen.
L’intangible paisatge del desig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada