10 d’abril 2015

Paraules, portes...


«Amb les paraules només podem passar per sobre de les coses, sense entrar-hi, sense ficar-nos-hi a dins. ...Com llegir un llibre només mirant la coberta. Les paraules són així: ens fan creure que diuen coses. Només ens deixen lliscar per damunt de l’aigua i ens pensem que hem fet un viatge submarí. I això, un cop s’ha descobert... Després ja res no pot ser igual. Creus que amb la paraula ho tens tot, que ja has entrat a la cambra, que tot ho veus, que tot ho pots, que ho domines tot... I amb la paraula l’únic que tens és que saps on es guarda la clau per poder obrir la porta. I encara potser és una clau equivocada. O no és aquella porta. O la porta no dóna enlloc. O... O només dóna a una altra porta, que potser dóna a una altra i a una altra... O la clau és d’una porta que no té pany. Això: Amb la paraula tens la clau d’una porta que no té pany. I, a més, és la clau equivocada. I la porta no dóna enlloc.
...I ens pensem que ho tenim tot.»

Víctor Sunyol, Birnam